Una idea força estesa és que per ser capaços de beneficiar-se de l’ús de les metodologies Agile, tan sols necessitem començar a fer servir un marc de treball Agile. Tot i això, la idea de “plug and play” no acaba de funcionar amb les metodologies Agile.

Però, per què no tinc els beneficis d’Agile si faig servir marcs de treball Agile?

Un marc de treball serveix per a tothom però difícilment funciona ningú

D’una banda, venim d’una època industrial on hi havia un procediment que seguia tal com dictava i s’obtenien els resultats esperats. Aquesta mentalitat és encara molt imperant a la nostra societat. Però ja no vivim a l’era industrial, ara vivim a l’era del coneixement. I aquí la idea de seguir un procés que ens garanteixi uns resultats en concret ja és obsoleta.

D’altra banda, si busquem a la Viquipèdia “marc de treball” ens trobem amb la definició següent:

Un framework o marc de treball és un conjunt estandarditzat de conceptes, pràctiques i criteris per enfocar un tipus de problemàtica particular que serveix com a referència, per enfrontar i resoldre nous problemes d’índole similar.

Agafant com a referència Scrum i la definició de marc de treball. Si celebrem l’esprint planning, el daily scrum, l’esprint review i la retrospectiva; assignem els rols i funcions als diferents membres de l’equip, també havent-hi un Scrum Master, un Product Owner i implementem els 3 artefactes que ens proposa Scrum; no assegurem que obtinguem els beneficis de Agile .

Quan parlem de SAFe, passa el pitjor, i ho dic com a SPC (SAFe Program Consultant). Es ven com un marc de treball per passar d’una organització Taylorista (Waterfall) a una organització Agile. La idea és bona, el que la gent òbvia és que no és només un conjunt de receptes, eines i processos que hem de posar al seu lloc. L’adopció de SAFe implica altres aspectes, entre ells possiblement canvis organitzacionals i segurs, canvis culturals.

Culte al càrrec (o càrrec cult)

És molt habitual trobar-nos a les empreses casos de “Cult al Càrrec” (Càrrec Cult). Aquest fenomen és explicat per Marvin Harris al seu llibre “Vacas, Porcs, Guerres i Bruixes (2002)” i que es resumeix així a la wikipedia:

Amb el nom de cultes del càrrec o cultes del carregament (molts autors conserven la construcció anglesa càrrec cult i empren el terme cultes càrrec ) es designen diverses pràctiques i ritus no convencionals que van sorgir en diverses tribus d’Austràlia i Melanèsia —especialment a Nova Guinea— arran del seu contacte amb la civilització occidental. A l’origen dels cultes càrrec es troba la creença que les manufactures occidentals —el càrrec— que arribava per diverses vies a les illes, procedia en darrer terme d’esperits divins, i estaven destinades per ells al benefici dels nadius. El control d’aquests béns, segons la creença, hauria quedat en mans dels blancs, que s’havien servit de mètodes no legítims. El càrrec és entès com una recompensa que els ancestres o les divinitats a què es venera a les illes tenen dest inat als qui participen una sèrie de cultes. Un dels trets principals dels cultes càrrec és l’esperança que els ancestres vindran mai a lliurar a la comunitat de creients béns de molt més valor

Els indígenes “adoradors del càrrec” creien que pel simple fet d’imitar les practiques que observaven als aeroports americans, farien aterrar avions que els sobrevolaven a 8000 metres. I segurament, mai no van entendre perquè a ells no els funcionava si feien el mateix que els altres.

Agile es dóna en marcs adaptatius

Els marcs de treball Agile són més que un conjunt de conceptes, pràctiques i criteris. Agile es fonamenta en uns valors i principis que han de regir tot això, en cas contrari podem trobar-nos simplement imitant unes pràctiques, com els nadius de Nova Guinea.

Òbviament, per a l’adopció de metodologies Agile, els marcs de treball ens seran de gran ajuda. Fins i tot diria que són molt necessaris. Tot i això, no són la panacea ni ens permeten convertir-nos en empreses Agile pel simple fet d’implantar-los i seguir-los. Un marc de treball fix i invariable que no millori l‟adaptació al context i la resposta al canvi, va en contra dels principis d‟Agile com a mètode adaptatiu.