De debò Agile no funciona?
Has sentit la frase ” Agile no funciona a la meva empresa “? La veritat és que Agile no és el problema . El que falla és una transformació superficial que es queda a la superfície, adoptant rituals i terminologia, però sense canviar la mentalitat ni la cultura.
Moltes companyies implementen post-its, cerimònies Agile i taulers digitals, però segueixen operant amb burocràcia, jerarquies rígides i manca de focus en el client . El resultat: frustració als equips i decepció al comitè de direcció.
Des de la perspectiva del comitè directiu:
- Inversió sense retorn visible : “Hem invertit en coaches i eines… però el time-to-market segueix igual”.
- Fatiga als equips : “Diuen que Agile és més càrrega, no més agilitat”.
- Xoc cultural : “Autonomia vs. control… dos idiomes convivint sense coherència”.
- Dubtes estratègiques : “Estem transformant el negoci o només fent Scrum a TI?”
Des d’aquest nivell, el que preocupa més no és la daily ni l’esprint, sinó la desconnexió entre l’estratègia de negoci i l’execució àgil . Quan el comitè veu que els equips fan Agile però l’empresa no és més competitiva, la conclusió fàcil és: “Agile no funciona” .
Però compte:
no és que Agile no funcioni, és que la transformació no ha arribat al nivell on es prenen les grans decisions .
Per la meva experiència, hi ha 10 símptomes clars que ens indiquen que Agile no està funcionant:
- Agile com a maquillatge organitzacional
- Lideratge que no canvia = Agile que no funciona
- Reunions infinites, valor escàs
- Manca de propòsit compartit
- Mètriques que mesuren allò equivocat
- Cultura defensiva i resistència al canvi
- Agile limitat a TI
- Complexitat mal gestionada
- Confondre agilitat amb improvisació
- Retrospectives sense impacte
1. Agile com a maquillatge organitzacional
Agile com a maquillatge organitzacional
Aquest és el símptoma més clar duna falsa transformació. L’empresa adopta l’argot d’Agile, com a ”
- Taulers Kanban d’adorn: Els equips usen taulers, però les decisions se segueixen prenent de forma jeràrquica i la feina arriba per correu electrònic, no pel tauler. Aquest és un clàssic problema d’Agile .
- Dailys que són monòlegs: Les reunions diàries es converteixen en informes d‟estat al cap en lloc de ser un espai per a la coordinació de l‟equip.
- Es canvia el nom, no la forma: Es rebategen els projectes com a sprints , però se segueix planificant i lliurant de forma tradicional, sense valor incremental.
Es canvia la forma, no pas el fons. I això no genera mai valor.
2. Lideratge que no canvia = Agile que no funciona
El lideratge àgil és fonamental. Si els líders no canvien la mentalitat de control, el canvi no prosperarà.
- Comitès interminables Les decisions clau s’estanquen en llargs comitès, matant la velocitat dels equips.
- Mètriques de velocitat , no dimpacte: Es premia els equips per la quantitat de treball que completen, no pel valor que generen per al client.
- Microgestió : Els mànagers controlen cada pas al lloc d’apoderar als seus equips, cosa que anul·la l’ autonomia promoguda per Agile. Convertint-se en micromanagement disfressat de ‘seguiment’.
- Discursos d’autonomia : pràctica de control. Molts líders venen llibertat, però després intervenen en tot. Aquesta incoherència genera cinisme: els equips deixen de creure en la transformació.
Sense lideratge adaptatiu, no hi ha agilitat sostenible.
3. Reunions infinites, valor escàs
Quan Agile no funciona, els equips es queixen de “més reunions i menys temps per treballar”.
Aquest símptoma és molt cridaner perquè l’equip es queixa que les reunions que generen cansament en lloc d’aprenentatge.
- Multiplicació de reunions però sense decisions clares. Quan Agile es converteix en més reunions que no resolen res, la productivitat cau. El temps de col·laboració es converteix en desgast.
- Daily convertida en reporti al cap. Si la daily no serveix per identificar bloquejos ni coordinar l’equip, sinó per rendir comptes, va perdre la funció.
- Retrospectives usades com a “teràpia de grup” sense accions de millora.
Les retros no són espais per queixar-se sense conseqüències. Si mai no s’implementen millores, l’equip es frustra i perd la fe en el procés. - Reunions llargues que reemplacen la col·laboració real. L’agilitat cerca converses útils i breus. Si passem el dia a sales de reunions sense lliurar res, alguna cosa no va bé.
Agile no és sinònim de més reunions. És sinònim de millors converses.
4. Manca de propòsit compartit
Moltes organitzacions copien marcs (Scrum, SAFe, Kanban) sense respondre al “per què”. S’usa Agile com a fi en si mateix, no com a mitjà per lliurar valor.
Quan una organització adopta Agile sense un propòsit clar , es percep com una moda imposada des de dalt.
- Agile sense “per què” : No s’explica per què s’està adoptant Agile ni com connecta el treball de l’equip amb l’ estratègia de negoci .
- Desalineació Cada àrea interpreta Agile a la seva manera, creant inconsistència i confusió.
- Pràctiques aplicades per moda , no per necessitat.
Sense un propòsit clar, l’agilitat només és una tendència més.
5. Mètriques que mesuren allò equivocat
Si les teves mètriques segueixen sent “hores treballades” o “lliurables completats” o (sent polèmic) “story points”, estàs mesurant activitat, no impacte.
És molt evident que l’organització no té mètriques de valor real per al client.
- Enfocament en hores treballades i no en valor lliurat. Mesurar l’èxit per hores ocupades és seguir en mentalitat industrial, valor.
- Reports d’ocupació del 100% com a “èxit”. Tenir tots saturats no és eficiència. És un parany que impedeix adaptar-s’hi.
- Celebrar lliuraments ràpids… encara que el client no els faci servir. El que importa no és quantes coses llancem, sinó quantes realment aporten al client.
- Mètriques que reflecteixen activitat, no impacte real. Comptar tasques fetes no és igual que generar impacte. Agile posa focus en resultats, no pas en moviment.
Allò que no es mesura amb sentit, no es millora amb impacte.
6. Cultura defensiva i resistència al canvi
La inèrcia cultural és un dels majors obstacles per a una transformació àgil amb èxit. Frases com “ sempre ho hem fet així ” són un clar símptoma.
- “Sempre ho hem fet així”: Aquesta mentalitat defensiva bloqueja l’experimentació i el canvi.
- Por a l’error: Si equivocar-se es castiga, ningú no s’atrevirà a provar coses noves, i sense prova i error , no hi ha aprenentatge .
La transformació Agile es bloqueja quan no es toca la cultura organitzacional.
7. Agile limitat a TI
Si Agile només s’aplica al departament de tecnologia, es creen colls d’ampolla i la transformació no escala.
- Els llançaments es bloquegen esperant aprovacions externes. El valor lliurat es frena perquè altres àrees no tenen la mateixa cadència.
- Recursos Humans continua contractant processos rígids i lents. Mentre IT busca agilitat, RRHH triga mesos a cobrir vacants. Incoherència pura.
- Agile es queda aïllat en un departament, sense impacte transversal. Una empresa no és àgil si només una àrea ho és. L’agilitat s’ha de respirar a tota l’organització.
L’agilitat és transversal. Si no arribeu a tota l’organització, no és agilitat.
8. Complexitat mal gestionada
Un símptoma molt comú és intentar manejar la complexitat amb més processos, més reportis i més burocràcia.
Això es pot observar que les persones estan treballant més, però generant menys valor.
- Més burocràcia cada cop que apareix un nou repte. La resposta típica al caos: més regles, més processos. Resultat: lentitud.
- Proliferació de reports i reunions sense utilitat. Directius lligats a informes i comitès, sense temps per liderar equips.
- Processos duplicats que generen lentitud i frustració. Diverses àrees demanen el mateix, de manera diferent. Treball duplicat, valor nul.
- Persones treballant més hores… però generant menys valor. La sobrecàrrega és símptoma que la complexitat interna ens està menjant.
Agile busca simplificar allò complex, no afegir més capes.
9. Confondre agilitat amb improvisació
Agile no és caos ni improvisació. Planifica, però de manera adaptativa. És comú confondre treballar amb iteracions amb treballar en mode caos i amb desordre.
- S’eliminen les planificacions perquè “Agile és flexibilitat”. Error comú: pensar que Agile vol dir no planificar. De fet, es planifica més, però de manera adaptativa.
- Canvis constants de prioritats sense explicació. Si cada setmana es reescriu l?agenda sense sentit, l?equip entra en caos.
- Manca de focus en el que realment importa al client. Sense rumb clar, es confon moviment amb progrés.
- Iteració confosa amb caos i manca de rumb. Iterar és millorar pas a pas. Improvisar és fer sense adreça.
Agile requereix adreça clara, focus estratègic i adaptació, no caos.
10. Retrospectives sense impacte
La retrospectiva hauria de ser el motor de millora continuada. Però a moltes empreses es torna un ritual buit. És un clàssic veure que s’identifiquen accions de millora que mai no s’apliquen.
- Equips que fan retrospectives… però mai no apliquen millores. La retro perd credibilitat si no canvia res a la pràctica.
- Repetició dels mateixos problemes sprint rere sprint. Si no hi ha seguiment, els problemes es reciclen una vegada i una altra.
- Ús de la retro com a espai de queixes, sense solucions. Un mur de laments no millora el lliurament de valor.
- Retros que acaben sense accions clares ni responsables. Sense responsables, les idees queden a l’aire i no generen evolució.
Una bona retrospectiva no s’acaba en una llista. Acaba a un canvi real.
Aleshores… Agile no funciona?
Aquesta és la pregunta del milió. I la resposta curta és: sí que funciona… però no sempre, ni en qualsevol condició .
La veritable pregunta és: Estem creant les condicions perquè Agile funcioni? Si la resposta és no, el que veuràs són tots aquests àgils no funciona símptomes: cerimònies buides, resistència cultural, mètriques errònies i frustració generalitzada. A SmartWay, com a consultoria Agile ajudem la teva empresa.
Agile funciona quan hi ha aquests ingredients clau:
- Propòsit clar: Si no hi ha un “per què” compartit, l’agilitat es converteix en un joc de rituals buits. Per què volem ser més àgils? Per lliurar més ràpid? Per innovar? Per adaptar-nos al mercat? Si no hi ha resposta, el fracàs és quasi segur.
- Lideratge transformat: Si els líders segueixen operant amb lògica de control, Agile es torna una contradicció. Els equips mai no se sentiran autònoms si les decisions continuen centralitzades.
- Cultura d’aprenentatge: Agile no és treballar més de pressa, és treballar aprenent més de pressa. Això vol dir provar, equivocar-se i ajustar. Si la vostra organització penalitza l’error, l’agilitat mor en la primera iteració.
- Mètriques dimpacte, no dactivitat: Hores treballades ≠ valor lliurat. El que importa és quant impacte generem en clients, no quants esprints tanquem.
- Agilitat més enllà de TI: Una empresa no pot ser àgil si només ho és a un racó. Si màrqueting, legal, finances i RRHH segueixen en mode burocràtic, tot lesforç es converteix en un embut.
Aleshores… per què diem que Agile no funciona?
Perquè ho fem servir malament. Perquè confonem eines amb cultura. Perquè creiem que canviant processos, automàticament canvia la mentalitat.
Recentment, una empresa em deia: “Vam fer dailys durant sis mesos i no vam millorar res” . Quan vam revisar, vam descobrir que les dailys eren
Una reflexió: Agile no és el problema. El problema és usar Agile com a maquillatge en lloc de com a transformació real .
En resum, la propera vegada que escoltis que Agile no funciona , pensa que el problema no és la metodologia , sinó la manca d’una transformació real que abraci el lideratge , el propòsit i la satisfacció del client .
Conclusió: Deixar de maquillar, començar a transformar
La propera vegada que escoltis “Agile no funciona”, pregunta’t: Estem veient símptomes d’una falsa transformació?
Agile no va de post-its ni cerimònies. Va de lideratge, propòsit i clients feliços . Perquè sí, Agile funciona. El que no funciona… és voler canviar sense canviar res.
