En aquesta època de l’any, moltes persones fem revisió de com ha estat l’any anterior, o com ens està anant a la vida a diversos nivells. Aquest és, també, un moment en què ens plantegem canvis, per apropar-nos més a una desitjada versió de nosaltres mateixos:
Creem els nostres propòsits d’any nou!!
Per què en aquestes dates?
Hi ha diversos períodes durant l’any, on són més freqüents aquests moments de reflexió i d’establir-nos de metes: l’inici d’un nou any i després de l’estiu, a la tornada a l’escola. Això és perquè en aquestes dates hi ha hagut o hi ha canvis en les nostres rutines. Que es produeixi en aquests moments és lògic, ja que tenir unes dates tan socialment marcades ens donen una estructura, un punt de partida. Des de la meva experiència, una estructura és necessària per dur a terme uns primers canvis, i ens permet disposar d’un punt de partida.
Però aquesta estructura és només un punt de partida . Els canvis continuen sent difícils, costosos i la majoria no són d’efectes immediats. Quan són canvis defectes immediats, normalment, el repte sol ser mantenir-los en el temps.
En aquest post m’agradaria compartir un parell d’eines que ens ajudessin a fer els nostres canvis desitjats. La primera de les claus és establir bé els objectius i la segona és prioritzar adequadament aquests objectius.
Prioritza bé els teus objectius
Prioritzar és fonamental, hem de tenir clar que és complicadíssim canviar moltes coses alhora. La nostra capacitat de començar nous projectes/hàbits és infinita, però la nostra capacitat de finalitzar-los és finita.
Tal com explico a l’ebook de “ ProductividUP ”, “si tot és important, res és important”: escull bé els teus objectius!
Fer molts canvis a les teves rutines alhora no sol funcionar, és per això que és aconsellable prioritzar els propòsits d’any nou. Comencem pel que considerem que és més prioritari, perquè ens aporta més valor o perquè és el que més desitgem.
Potser construir un sol nou hàbit és poc, i volem més canvis, per la meva experiència introduir més de 3 hàbits alhora requereix massa energia.
Abans de parlar d’hàbits, però, parlem dels objectius.
Els meus objectius
Suposarem que els meus objectius per a aquest any són els següents:
- Potenciar la meva marca personal
- Llegir més
- Finalitzar una marató
- Tocar la guitarra
- Aprendre Alemany
El primer de tot és prioritzar. Sent realista, per mi, intentar assolir tots aquests objectius alhora és poc probable. Amb el que comencem pels que més “valor” em poden aportar:
- Llegir més
- Finalitzar una marató
Les meves OKR
Aquests són un exemple dobjectius, vàlid com qualsevol altre. Són uns bons objectius, ja que són inspiradors i desafiadors, encara que difícils de mesurar si s’han aconseguit o no. Aquest darrer punt és molt important en relació amb la motivació per a la seva consecució i està íntimament lligat a la dopamina.
La dopamina és el neurotransmissor encarregat de propagar els senyals nerviosos entre les neurones connectades entre si. Les seves funcions principals són el plaer (especialment si aquest és anticipatori), la motivació (el «voler fer» i l’aprenentatge, entre d’altres). El fet de poder veure el progrés (o no progrés) en assolir els nostres objectius és fonamental per continuar alimentant la nostra motivació. Veure el progrés ens permet fins i tot prendre decisions per millorar-ne els resultats.
Per poder mesurar el nostre progrés cap a un objectiu de manera fàcil, farem ús dels Resultats Claus o Key Results (KR).
Els KR són accions o objectius fàcilment mesurables i que estan totalment vinculats a l’objectiu primari. Aquests resultats claus són els que mesurarem al cap d’un temps prudencial, potser 2 o 3 mesos. Ens serviran per valuar si continuar, modificar o reorientar nous KR per apropar-nos més a l’objectiu principal.
Els Key Results han de ser:
- Quantitatius : ha d’expressar una magnitud.
- Fàcilment mesurable
- Preferiblement ambiciós , en cap cas impossible, però sí que suposi un gran repte assolir el 80% del mateix.
- Busquem mesurar resultats , encara que pot ser també a nivell fita (feta o no feta)
- No ha de presentar dubtes sobre què mesurem, ha de ser clar .
- Relacionat amb un marc temporal .
- Han d’impactar a l’objectiu general.
- Normalment es generen de 3 a 5 KR per objectiu.
Com veiem, els OKR segueixen també el criteri SMART (Specific, Measurable, Achievable, Relevant, Time-related) com qualsevol altre enfocament d’assoliment d’objectius.
Per als exemples anteriors:
- Llegir més (O)
- Llegir 2 llibres al mes.
- Escoltar 3 podcasts al mes.
- Llegir un article dels blocs a la setmana.
- Finalitzar una marató.
- Córrer 5 km en 25 minuts
- Fer sèrie de planxa 5 cops per setmana
- Llegir un llibre al mes sobre nutrició per a esportistes
- Córrer una mitjana de 30 km per setmana.
- Fer 2 sessions de spinning a la setmana.
Els KR no són els meus propòsits directes, però la seva consecució (encara que parcial) haurien d’apropar-me als meus objectius.
Revisions periòdiques
Un dels punts més potents dels OKR són les revisions periòdiques. Cada cert temps, típicament cada 3 mesos, es fa una avaluació dels KR associats a cadascun dels Objectius. S’avalua quin percentatge s’ha completat de cadascun dels KR lligats a cada objectiu. També com aquests KRs han impactat a l’objectiu general. Durant aquesta avaluació, es reflexiona sobre si se segueix amb els mateixos KR, es modifiquen els existents o se n’afegeixen de nous.
La freqüència de revisió dependrà del temps de prescripció dels objectius, encara que per la meva experiència personal les revisions no haurien d’estendre’s a períodes més grans de 2-3 mesos.
I això ho fan algunes empreses?
Les empreses també es plantegen els objectius anuals. Hi ha moltes maneres com les empreses intenten assolir aquests objectius, i una són els OKRs.
Aquesta eina permet alinear les organitzacions entorn uns objectius generals comuns i està sent usada durant anys per empreses com Google, Intel, Spotify, Disney, ING o Linkedin de manera molt reeixida.
Actualment, hi ha força empreses i, fins i tot, departaments que utilitzen els OKR per treballar els objectius generals de l’organització . Amb això els permet prioritzar (o filtrar) que projectes o tasques del dia a dia es duen a terme i quins no, i donar suport a la consecució dels objectius generals.
En un proper article entrarem més detalladament d’idees de com implementar els OKRs en una organització.
